Xavier Frías Conde. La sensualidad hecha palabra

Parece estar tocado con el don de las lenguas, aunque se expresa en gallego, no se le resisten, el inglés, el sardo, el catalán, el portugués .....

El encuentra esa nota oculta en el timbre del lenguaje, ese giro que le da el toque de gracia llega al alma de lo que cada escritor quiere decir; es por ello que su labor tanto como poeta como traductor es siempre inmejorable.

La sensualidad es otra de sus características, así lo demuestra en estos poemas que os transcribo, esta vez en catalán:


I

T’estimo,
només t’estimo
i no crec pas la teva boca
una maduixa ondulada
que com maduixa
passarà
mentre que la nit que ens fascina
mai no fuig
del sabor
dels teus ulls tancats.

II


Ploraves.
Ploraves i plorava el telèfon.
Ploraves absència
fins a fer callar el carrer.

No podia trucar
l’adolescència que se’ns dugueren,
ni les fonts enamorades
que temen les llàgrimes del cel.

Ploraves,
t’escoltava
el telèfon mut
la sala aturant el temps
els vidres reflectint la teva veu absent
i pensava
que amb tot
el teu plor
té tota la màgia.


III


El quefer
de la nit
ara que dorms
és el silenci


IV


Per què guardar per la finestra,
per què eixugar el fum de la cigarreta,
per què jugar a la certesa
que hi ha una cúpula blava o blanca
enrere el cursor cec
que em corre pel crani.
Avui imaginava... feia imatges, ja saps,
D’un no res
que encara
se’m fa carícia entre els dits.


V


Oblidava
que al silenci
jauen
aquelles coses petites
que no es diuen.

VI


A penes sé ser,
a penes sé trobar-me, a mi mateix,
a penes em conec.

Hi era un temps quan l’imbècil somreia,
una tardor de fulles al sol, calent
el moment de la mort anunciada, no importava
que l’aire bufés en una llengua estranya.

Hi era un temps d’estàtues vives, pedres
que cantaven i s’omplien de vi, de fer l’amor
en tots els segons sense parella...
era la nit verda d’herba en els llavis.

A penes sé recordar-me’n,
a penes sé tancar els ulls,
a penes plou...
als ulls hi haurà secada. :

Xavier Frías Conde.


Respostes de Tardor" (1998) :

Podéis disfrutar de las obras de Xavier visitando su blog: http://www.alcalima.es/